Boleslav Polívka, el rei de la Valàquia moraviana

2018-04-02

Bolek Polívka és un dels nostres actors més populars i coneguts. Aquest comediant, mim, guionista i empresari va néixer fa 68 anys a Vizovice, un poble del regió Valàquia que és famós arreu de la pàtria gràcies a l'aiguardent de prunes típic i a la preservació més conseqüent de les tradicions. Polívka és el representant més visible de la regió en els mitjans de comunicació i reconeix tan orgullosament el seu origen que en un episodi d'un dels seus espectacles (Manéž) se'n va autoproclamar rei.

Els seus pares es dedicaven al teatre de manera amateur, cosa que li devia servir d'inspiració per a la seva futura professió: les primeres mostres de la inclinació artística són documentades en actuacions regulars amb un quartet còmic que va fundar a l'institut. Després, gràcies al seu talent inqüestionable, va continuar estudiant a JAMU, una acadèmia d'arts a Brno.

Aquesta ciutat li va esdevenir fatal: és on va conèixer la seva primera muller, Stanislava, amb qui va tenir una filla i de qui es va divorciar; és on l'any 1972 va cofundar el Divadlo Husa na provázku ('Teatre Oca al cordill'), icònic i llegendari, i a més a més és on vint-i-un anys més tard va fundar el seu propi teatre, que porta el seu nom fins avui dia.

Va crear una manera de fer el teatre pròpia, única i reconeguda mundialment, cosa que demostra en obres de les quals escriu el guió, en els quals fa de director i de protagonista principal -combina la pantomima amb la comèdia dell'arte i l'slapstick cinematogràfic introduint la parla i ultrapassant les fronteres entre estils cap a l'anomenat art dramàtic total. Com a exemples d'aquest estil ens poden servir obres com Šašek a královna, Am a Ea o Poslední leč.

Amb tot, Polívka no és només un actor de teatre; de fet, pel que fa al cinema, és treballador com una formiga i fins avui ha actuat en més de 40 pel·lícules. N'hi ha una que es diu Dědictví aneb Kurvahošigutntag (Herència o Putamarenoisgutntag)que va fer que el públic el percebés com un flonjo, perquè va interpretar un personatge amb una relació molt positiva amb l'alcohol. Cal dir, però, que va guanyar dos Lleons txecs, una analogia dels premis Òscar americans, i fins i tot una de les seves pel·lícules (Musíme si pomáhat - Cal que ens ajudem) va ser nominada a aquest premi valuós.

Aquest retrat no seria complet sense esmentar la seva situació familiar. Ja n'hem parlat una mica, però n'hi ha més que potser us interessarà. Després del primer matrimoni, va tenir una relació i una filla amb Evelyna Steimarová, després del qual va seguir un altre matrimoni amb Chantal Poullain (amb qui va tenir un fill, però de qui es va divorciar també) i ara, amb tres nens més, viu amb Marcela Černá. 

Secció de català del Departament de Llengües i Literatures Romàniques de la Universitat Masaryk
Optimitzat per Webnode Cookies
Fes la teva web gratuïtament! This website was made with Webnode. Create your own for free today! Som-hi!