Božena Němcová

2017-12-18

Una de les novel·listes txeques més importants del realisme txec, Božena Němcová, va néixer a Viena el 4 de febrer de 1820 i va morir a Praga el 21 de gener de 1862.

Božena Němcová és coneguda universalment per la publicació de la seva novel·la Babička ('L'àvia') el 1855 que va ser traduïda en català per Rudolf Jan Slabý el 1924. A més, és considerada una de les figures més destacades del renaixement nacional txec.

Aquesta novel·la, amb el subtítol Obrazy venkovského života ('Unes imatges de la vida rural') és sobre una àvia que arriba a casa de la seva filla i l'ajuda a criar els seus nets i fins i tot ajuda els veïns i esdevé la consellera de la princesa que era, també en realitat, Kateřina Vilemína Zaháňská. Aquesta obra també tracta d'una història tràgica d'amor de la Viktorka, que té el destí més dramàtic del llibre. Barunka, la neta més gran, parcialment representa Božena Němcová quan era més jove, per tant aquesta obra és autobiogràfica en part. Hi ha una descripció de la vida al poble, de les tradicions i costums de la gent i això és l'essència principal del llibre. Es van crear moltes adaptacions cinematogràfiques d'aquest llibre. Božena Němcová va escriure aquesta obra a Praga a la casa del carrer Ječná, quan el seu fill s'estava morint.

La mare de Božena Němcová, Terezie Novotná, es va casar amb el cotxer Johann Pankel el 1820 quan Němcová tenia mig any. Consegüentment es van traslladar a Ratibořice al senyoriu de la duquessa Kateřina Vilemína Zaháňská. Allà Němcová va viure un temps amb la seva àvia, que va influir-la molt. Božena Němcová tenia molts problemes amb el seu marit Josef Němec, amb qui es va casar el 1837 degut als seus pares. Tenien tres fills i una filla. Durant algunes etapes de la seva vida va haver de sobreviure a la pobresa i la fam. Va emmalaltir greument i va morir a Praga el 1862.

Sota la influència de Václav Bolemír Nebeský i Karel Jaromír Erben, va començar a escriure en txec. El seu primer poema va ser Ženám českým ('A les dones txeques') i va ser impresa imprès a la revista Květy ('Les flors'). Després va escriure els poemes Slavné ráno ('El matí famós') i Moje vlast ('La meva pàtria').

Seguidament va escriure molts contes de fades famosos i tradicionals com a Princ Bajaja ('El príncep Bajaja'), O Perníkové chaloupce ('Sobre la casa de pa de gingebre') o Sedmero krkavců ('Els set corbs'). També era una bona narradora. La seva obra inclou els llibres de viatges del Regne d''Hongria i d'Eslovàquia. Barunka, Rozárka o Divá Bára, on descriu que la bondat del cor no es relaciona ni amb l'aparença ni amb la posició social, són les seves obres importants de prosa. 

Secció de català del Departament de Llengües i Literatures Romàniques de la Universitat Masaryk
Optimitzat per Webnode Cookies
Fes la teva web gratuïtament! This website was made with Webnode. Create your own for free today! Som-hi!