El sistema de qualificació a les escoles txeques

Un dels punts que sol diferenciar els diversos sistemes escolars del món és el sistema de qualificació dels alumnes. A la República Txeca encara és bastant tradicional, però a poc a poc la cosa comença a canviar.

Tradicionalment, els alumnes de les escoles txeques -amb referència a l'educació primària i secundària- poden rebre cinc notes. L'1 és la nota més alta, mentre que el 5 es refereix a l'avaluació de suspens. La avaluació final del curs aplica bàsicament el mateix sistema, però, en lloc de posar les notes numèriques, utilitza la qualificació verbal paral·lela (per exemple, l'1 rep la qualificació d'«excel·lent»). Aquest sistema té molts avantatges: és simple, clar i als pares els ofereix una manera fàcil d'orientar-se en els resultats dels seus fills.

Òbviament, però, es tracta d'un sistema que simplifica massa la qüestió de les capacitats de cada alumne. En moltes famílies txeques les notes són gairebé sagrades i molts pares s'interessen mes pels números que no pas pels coneixements reals dels seus fills o possibles problemes pels quals treuen una nota pitjor. El mateix passa amb les notes finals del curs, que apareixen en el document l'anomenat vysvědčení, que, de fet, és la llista de notes finals de totes les assignatures i s'obté normalment dues vegades a l'any escolar.

Cal dir, també, que no hi ha gaire transparència a les escoles pel que fa a la qualificació. Encara que existeixen les normes que concreten la puntuació necessària per obtenir una nota o una altra, de vegades aquest aspecte s'omet i els coneixements que un professor pot considerar suficients poden ser insuficients per a l'altre. A més a més, les notes poden representar un problema social: els alumnes se senten classificats segons els seus resultats i se solen dividir entre aquells que formen l'elit, perquè sempre reben les millors notes, i els "fracassats", que sovint obtenen el 4 o el 5. Per als últims pot ser gairebé impossible sortir d'aquest paper que els ha sigut assignat, encara que les notes no reflecteixin plenament les seves facultats, talents i coneixements.

Les notes d'1 a 5 formen part del sistema de l'anomenada qualificació quantitativa. Per l'altra banda hi ha la qualificació qualitativa, és a dir, la qualificació verbal.

I aquesta qualificació ofereix més flexibilitat, ja que precisa els resultats de l'educació dels alumnes. Permet definir ben clar quins coneixements té l'alumne, com treballa a l'escola, què li agrada i què no li agrada, què no li causa problemes i quins temes ha de treballar més. També s'hi poden afegir recomanacions i queda més espai per comentar el comportament a la classe.

Així doncs, aquesta qualificació sembla més complexa i concreta en descriure els fets concrets, la qual cosa també significa que no es descrigui o qualifiqui la personalitat de l'alumne, sinó els seus resultats de la feina que ha fet i els processos com l'ha feta durant l'etapa concreta. A més, no serveix per a l'encasellament dels alumnes, perquè l'alumne comprova els seus resultats amb ell mateix.

De tot això també queda clar que aquesta qualificació requereix una feina més precisa del mestre a l'hora d'avaluar els alumnes. L'avaluació verbal no es pot fer si el mestre no ha observat bé el treball dels alumnes i si no és capaç de fer una avaluació que no descrigui la personalitat de l'alumne sinó la seva feina. Per qualificar verbalment es necessita més temps i aprendre com fer-ho per aconseguir tots els avantatges que ofereix aquest sistema.

Sobre l'ús de la qualificació verbal o numeral decideix el director d'escola d'acord amb els membres de junta escolar. També és possible la combinació de totes dues qualificacions. I en situació de canvi d'escola, quan l'alumne passa del sistema de qualificació verbal a l'altre, l'escola està obligada a convertir la qualificació a la numèrica, si cal.