Jára Cimrman, el més gran txec de tots els que han nascut mai

Era un geni universal la versatilitat del qual s'assembla a la de Leonardo da Vinci. Es dedicava a un munt de branques d'activitats humanes -era inventor, esportista, criminalista, poeta, escriptor, filòsof, mestre, viatger, compositor, dramaturg, matemàtic i metge d'obstetrícia amateur de finals del segle XIX i de principis del segle XX.

L'any precís del seu naixement difereix segons com interpretem la mala lletra tremolosa amb què el va inscriure al registre Franz Huschek, un registrador borratxo del registre civil vienès. Per això és possible que nasqués una nit freda de febrer de l'any 1856, 1864, 1868, 1883 o 1884. La seva mare, Marlen Jelinek, era actriu austríaca i el seu pare, txec Leopold Cimrman, feia de sastre.

Cimrman mateix se sentia ser txec, la qual cosa ens mostra una frase que el geni es va escriure al diari que expressa el seu desig "uvidět svou vlast Böhmen" (veure la seva pàtria Böhmen). Aquest tret d'autodeterminació ha estat sistemàticament omès per un historiador austríac, Erich Fiedler, que el considera obstinadament el seu compatriota.

Una de les persones que van influenciar més la seva vida era la seva germana gran, la Luisa. Des de petit fins a quinze anys heretava el seu vestit, perquè els seus pares eren tan estalviadors que evitaven llençar la casa per la finestra comprant-li roba nova. Preferien dir-li que era una nena i a més, el van matricular a l'institut de noies. Allà, un dia va sorprendre una mestra que s'estava canviant la roba i va veure que els seus cossos, en alguns aspectes, no tenien res a veure. Després d'haver robat un llibre d'anatomia va esbrinar que era un noi.

Tot això ho va causar el fet que de fet, no havia passat mai per la fase de pubertat car als quinze les noies ja són madures mentre que els nois encara no ho són. La seva inventiva i la creativitat resideixen certament en aquesta paradoxa.

Després de la vida plena d'aportacions per a la humanitat, d'invencions i d'aventures, Cimrman va passar la jubilació en un poblet a prop de muntanyes Jizera que es diu Liptákov; a més, un temps va viure a la casa de jubilació a Frymburk. Malauradament, no tenim gaire informacions de la seva mort. El que és cert és que va viure el principi de la primera guerra mundial.

Ja hem anunciat que Cimrman era inventor, però no us hem donat cap argument que ho comprovi. Vet aquí un recull de les invencions que va tenir la pega introduir el segon o amb què va ajudar de manera desinteressada al seus amics, ara famosos: la bombeta, la dinamita, la torre d'Eiffel, el dirigible, el iogurt, fins i tot la radioactivitat. A més va reformar el sistema escolar a Galítsia, va fundar el teatre de titelles a Paraguai, l'escola de ballet, de música i de criminologia a Viena i presenta el projecte del canal panameny al govern del Estats Units.

A part de ser inventor superdotat també tenia un talent literari impressionant. Va escriure unes quantes obres de teatre i més a més dedicant-se a la teoria de teatre va crear dos mètodes que li eren útils quan feia de director d'una companyia de teatre itinerant petita. El primer mètode es diu Vichr z hor (El vendaval de la muntanya) -és un esquetx que feien servir quan el públic no estava content amb l'obra. Consisteix a treure els objectes de l'escena de manera ràpida i relativament discreta fingint que fa molt vent, vendaval, així que els actors puguin escapar sense ferits i sense tornar diners. El segon mètode es diu Hamlet sense Hamlet. Cimrman l'utilitzava quan li mancaven actors, cosa que li passava més sovint que li agradés. Es tracta, simplement, de fer l'obra amb menys personatges fent veure que no falten, sinó que s'amaguen, per exemple. Així va presentar Tres germanes de Txékhov només amb una germana, Alí Babà i els quaranta lladres com Alí Babà, el solitari i fins i tot, la seva obra mestra, Hamlet sense Hamlet.

Ara us potser pregunteu com és possible que una persona tan brillant, de tant talent no figuri a cap llista de gegants de la humanitat. D'una banda pot ser a causa de la modèstia de Cimrman, d'altra banda deu ser perquè Cimrman és una persona totalment fictícia creada per Zdeněk Svěrák i Karel Velebný. Primer el van introduir al programa de ràdio anomenat Nealkoholická vinárna U Pavouka (El bar no-alcohòlic Chez Aranya) i uns anys després, Svěrák amb un dels seus col·legues, Ladislav Smoljak, van fundar Divadlo Járy Cimmana (el teatre de Jára Cimrman) en un barri de Praga, Žižkov, on fan les obres inspirades per Cimrman i on el fan viure.