Maturita

Abans que ens posem a explicar què és la maturita hem d'aclarir almenys una mica el sistema educatiu que segueix després de l'equivalent de l'ESO catalana: a Txèquia, els nens de quinze anys que volen i poden continuar estudiant poden triar entre anar a una mena de batxillerat, on reben l'educació especialitzada en diversos tipus (general, econòmica, tècnica, mèdica o bé artística), i l'FP que no condueix els estudiants cap a la carrera acadèmica, sinó, com més aviat possible, a la vida laboral. El batxillerat està format de quatre cursos acadèmics i per obtenir el certificat final, la maturita, i tenir la possibilitat d'estudiar a la universitat, els estudiants han d'aprovar un examen final, que també s'anomena maturita. En l'altre tipus de l'educació secundària, l'FP, també es pot acabar amb maturita.

La paraula com a tal prové del llatí maturitas que podem traduir com maduresa, tot i que col·loquialment es diu «la prova de maduresa». Pel que fa al text utilitzem el terme txec maturita, perquè en català no hi existeix un equivalent exacte. La paraula semblant seria selectivitat, però a la Txèquia la majoria de les universitats no accepta la maturita com a prova d'accés.

Des de l'any 2011, segons la reforma de la Llei d'educació, la prova es divideix en dues parts -la primera la prepara l'institut CERMAT (organitzat pel Ministeri d'Educació), conté una sèrie de proves de txec (un examen d'escriptura en què els estudiants han d'escriure un article de diari, un conte o un assaig breu sobre un dels temes preparats; un examen escrit, on poden aparèixer qüestions sobre la gramàtica, la sintaxi, la comprensió lectora o la literatura, i la part oral, en què es concentren a la literatura). A més a més els estudiants han de triar o bé l'examen d'anglès de nivell B1 o de matemàtiques. La prova d'anglès està composta de quatre parts: l'expressió oral, la comprensió oral, un examen de gramàtica i de comprensió lectora i un examen d'escriptura que consisteix a escriure una carta i un conte breus. Els qui opten per presentar-se a les matemàtiques només han de fer un examen escrit.

Aquesta part de la maturita és igual per a tots els tipus d'escoles. En això hi veiem un problema, perquè el batxillerat i l'FP, òbviament, es dediquen a transmetre coneixements de diferents tipus i a nivells que, de vegades, no es poden comparar. Tanmateix la maturita hauria de ser assolible per a tots, millor dit la dificultat s'adapta a la capacitat dels de la FP (la qual cosa no garanteix que l'aprovin tots), i per tant els resultats no els podem considerar gaire objectius.

La segona part és diferent a cada escola i estudiants poden triar almenys dues assignatures entre totes les que han cursat durant els seus estudis. No poden, però fer una prova d'anglès quan ja la fan a la part comuna.

Per acabar us presentem dos costums tradicionals relacionats amb la maturita: l'svaťák i el poslední zvonění. El primer és la setmana santa: compte, però, que no té res a veure amb les Pasqües ni amb l'església -tot i que els estudiants es preparen per a l'examen resant cada dia perquè l'aprovin. El segon és l'últim repic, i consisteix que els estudiants es disfressen de vestits diversos, es tornen bojos i, amb paquets de farina a butxaques que estan preparats per a llançar, demanen diners als carrers per poder organitzar la festa de final d'estudis.